Els inicis de l'escola
Tres dones vinculades al Servei d’Orientació Social (SOS), amb inquietuds per millorar la cultura i la llengua de país, van decidir prendre-hi part activa i l’any 1968 obriren un parvulari per a nenes i nens de 2 a 6 anys al carrer de Vallespir nº 79 on hi van entrar a 35 alumnes.
Els inicis van ser força difícils econòmicament; les famílies van deixar 100.000 pessetes i l’escola va demanar un crèdit pel mateix import.
La quota era orientativa i així cada família fixava l’import que volia aportar d’acord amb els seus ingressos i el seu nivell econòmic. Però pares i mares sentien que no tothom era just en les aportacions i es va decidir que les quotes fossin fixes per a tothom, Tot i que mai és va negar la inscripció a cap alumne o alumna per motius econòmics.
Es feien servir mètodes Montessori, Decroly, Freinet i de l’Escola Activa dels temps de la República, tot i que amb la pràctica, i la reflexió que permetia el treball en equip, és va trobar una manera pròpia de funcionament. És va tenir clar que el material educatiu: llibres, jocs, material de pintura … havia de ser compartit, i així els materials pedagògics formaven part del pressupost que servia de base per establir la quota; también de les sortides i excursions perqué es consideraven imprescindibles per a l’educació.
Es definia com escola laica, coeducativa i activa, al servei de les famílies i amb voluntat que arribés a ser pública, tot i que en aquells moments no s’imaginaven de quina manera ho podrien aconseguir (llavors era una escola nacional ). Com que no es disposava de llibres en català, per tal de poder treballar en aquesta llengua, els pocs llibres que s’utilitzaven, a l’estiu les mestres els traduïen i els textos amb les traduccions s’enganxaven sobre el text original, així cada criatura tenia el seu llibre en català.
El primer trasllat
El curs 1971/72 es va llogar el local del carrer Robrenyo, per poder continuar amb els cursos d’“EGB” i donar continuïtat al model pedagògic. I així es va passar a 150 alumnes, amb un pressupost de 1.662.000 pessetes. Es van contractar noves i nous mestres.
El local de Robrenyo va quedar petit per oferir els vuit cursos de l’EGB i es va comprar un edifici al carrer de Rei Martí nº 6. No només calia el finançament per comprar, sinó també per adequar el centre educatiu. Això va comportar moltes assemblees de famílies i mestres. Finalment es va construir una Cooperativa Escolar de Mestres, que va passar a ser la propietària de l’escola. Per obtenir el finançament es va organitzar una roda d’avals bancaris entre totes les mares i pares. Com que per les famílies era complicat que el parvulari i la bàsica estiguessin tan separats, l’any 1982 es llogà un edifici que ja havia estat escola al C/ Rossend Arús, davant de la Plaça de La Farga; allà s’hi va instal·lar des de P3 fins a 2n.
L’Escola es va coordinar amb el moviment de Coordinació Escolar (1967) amb l’objectiu de tractar temes pedagògics, treballar programes escolars i prendre posició davant dels grans temes relatius a l’educació i la política educativa del present i en perspectiva de futur. En l’àmbit de la titularitat dels centres es va crear la Unió de Cooperatives.
De fàbrica a escola
L’any 1806 va entrar en funcionament la fàbrica del VAPOR VELL que produïa panes i velluts. Era propietat de Joan Güell. A la fàbrica hi treballaven dones, homes, i nens i nenes a partir dels 8 anys. L’any 1890 es tancà la fàbrica i es va traslladar a la Colònia Güell. A partir d’aquest moment els edificis del recinte van tenir diversos usos:
- L’any 1897 el cineasta santsenc Fructuós Gelabert va rodar, al pati, la primera pel·lícula de ficció a Espanya, Riña en un café.
- A partir del 1975 començà una lluita veïnal per aconseguir que els edificis de la fàbrica fossin equipaments pel barri. Es va salvar una de les naus.
- L’any 2000 es van inaugurar la biblioteca Vapor Vell i l’Escola Barrufet.
Es va integrar al moviment del CEPEPC (Col.lectiu d’Escoles Per l’Escola Pública Catalana), format per uns vuitanta centres educatius de tot Catalunya l’any 1978. A partir de 1981 el Govern de la Generalitat va tenir competències en educació i al 1983 es va aprovar l’anomenada Llei del CEPEPC que permetia el pas (amb uns requisits previs de les escoles que ho volguessin a la xarxa pública). Però el procés d’integració de les escoles va ser molt lent i les condicions molt difícils. Després de molts anys de lluita, i de mobilitzacions, del professorat, famílies i nenes i nens, l’any 1986 Barrufet com les altres escoles es començaren a integrar a la xarxa d’escoles públiques.
Va començar una nova etapa plena de reptes per adequar els principis pedagògics a l’estructura i funcionament que requeria ser escola Pública.
Els edificis de Rei Martí i Rossend Arús s’anaven fent vells i l’Ajuntament no volia arreglar-los perquè no reunien les condicions que marcava la llei en aquell moment.
Es van iniciar noves mobilitzacions i negociacions de tota la comunitat educativa a la recerca d’un solar adequat al barri. L’any 2000, s’inaugurà la nova seu de l’escola a l’edifici del Vapor Vell. Es van unir així la tradició pedagògica i la tradició obrera del barri. I va començar un nou repte: passar d’escola petita a escola gran, oferint un Projecte Educatiu viu i obert, mantenint el caliu i la participació entre tota la Comunitat Educativa.